Rebrot

Rebrot és un projecte expositiu que reunix onze obres de la col·lecció de l’IVAM afectades per la riuada de 2024 que va inundar el magatzem de Riba-roja de Túria. Després d’un procés de restauració, les peces —huit escultures i tres pintures— es presenten novament al públic, adquirint una renovada dimensió simbòlica vinculada als conceptes de reparació, resiliència i reconstrucció col·lectiva.

La mostra constituïx la primera fase d’una iniciativa de llarga duració entre l’IVAM i la Universitat de València destinada a acostar l’art contemporani a la comunitat universitària i, especialment, al públic jove. El projecte integra les obres en espais quotidians —aules, passadissos i zones comunes— transformant-los en llocs de convivència, aprenentatge i reflexió.

Després de la riuada de 2024 van resultar afectades 128 obres de la col·lecció de l’IVAM. L’equip de restauració del museu va establir un pla d’actuació per fases, aconseguint intervindre 70 peces al llarg de 2025. Rebrot presenta una selecció d’estes obres restaurades, visibilitzant el procés de recuperació del patrimoni artístic.

El projecte s’emmarca en una col·laboració institucional que concep la cultura com a ferramenta de transformació social. Enfront de la destrucció, Rebrot proposa una lectura col·lectiva sobre la fragilitat material i la capacitat de reconstrucció des de la cooperació, la ecodependencia i l’acció compartida.

L’exposició desplega un total d’onze obres en els tres campus principals de la UV:

Campus de Blasco Ibáñez

• Conversación con Brancusi III (2001), Alberto Corazón – Edifici de Rectorat

• Figura puente (2003) y Tótem de luna (1995), Miquel Navarro – Facultat de Medicina i Odontología

• Simbiosis (2003) y Templo sentado (2003), Miquel Navarro – Espai Vives

• Sin título (2006), Juan Asensio – Aulari III

• Haboob (2011), Juan Carlos Nadal – Aulari III

Campus dels Tarongers

• Las afinidades electivas (1986), Andreu Alfaro – Facultat de Formació del Professorat

Campus de Burjassot

• Flotó de Llebeig (2005), L’om (2006) y Nit (2006), Juan Sanleón – Escola Tècnica Superior d’Enginyeria